El migcampista reusenc del Barça B, a punt de debutar oficialment amb el primer equip, valora molt el tracte rebut per les gran estrelles blaugranes.
El migcampista reusenc Sergi Roberto, un dels jugadors habituals del Barça B, tindrà molt probablement aquest dimecres l’oportunitat de debutar oficialment amb el primer equip blaugrana en el partit de Copa del Rei contra el Ceuta. “No sé quin és el meu sostre, però espero que sigui aquí al Barça, arribar al primer equip”, explica el jugador de 18 anys.
Roberto ha viscut una projecció meteòrica en el darrer any i mig, passant del juvenil de Divisió d’Honor al més que probable debut oficial amb la samarreta blaugrana a les ordres de Josep Guardiola. “L’any passat vaig començar amb el juvenil i Luis Enrique –entrenador del Bara B- ja em va cridar per anar amb ells perquè faltaven jugadors i, a partir de llavors, ja em vaig quedar amb el filial. I enguany ja vaig realitzar la pretemporada amb el primer equip, anant a la gira fins i tot. Enguany estic a Segona A i està anant força bé”, resumeix el jugador, qui també va entrar a l’agost en una convocatòria per anar a jugar l’anada de la Supercopa d’Espanya al Sánchez Pizjuán de Sevilla, tot i que no va arribar a saltar al terreny de joc.Ara, i donat que l’eliminatòria amb l’equip nord-africà està més que encarrilada amb el 0-2 de l’anada, Guardiola cridarà a diversos jugadors del filial –la cosa estarà entre Nolito, Bartra, Dos Santos i Thiago, a més d’ell- per donar descans a alguns titulars, havent arribat més que probablement el moment d’estrenar-se en un partit oficial. “No sé quin és el meu sostre, espero que sigui aquí al Barça, al primer equip. Jo només he de seguir treballant perquè, arribi el que arribi, sigui el millor possible”, comenta amb humilitat.
Ja aquest estiu va començar a veure que això ja anava de debò quan va ser un dels escollits per anar de gira a Noruega, Corea del Sur i la Xina. “Quan em van dir que m’anava fer la pretemporada amb el primer equip, ja va ser un somni fet realitat perquè al primer equip no s’està cada dia. I el primer partit que vaig jugar amb ells, ni que fos amistós, per mi ja va ser un debut amb el primer equip i em va anar bé. Durant tota la gira asiàtica vaig estar molt content i vaig fer un gol –el 0-1 contra el Beijing Gouan xinès a l’Estadi Niu Ocell, l’escenari de les Olimpíades de Pequin’08-. No em puc queixar”.
Guardiola mima a la cantera, fruit del seu passat, del seu coneixement del futbol base blaugrana i de les possibilitats que sap que aquesta ofereix. Per això, que hi sigui al primer equip és un benefici per a ell i gent com ell. “No em va dir res específic a mi. Però a tots els de la cantera ens va comentar que confiava molt en nosaltres, perquè ja veiem que la plantilla era molt curta, i això volia dir que hi creia en els del filial, com ja va passar l’any passat i l’altre. Ens va dir que seguíssim treballant que l’oportunitat ja arribaria”. I aquesta ja està trucant a la seva porta.
I què és el que ha cridat l’atenció del tècnic blaugrana del que és capaç de fer Sergi Roberto? “A ell li agraden jugadors que treballin molt per a l’equip, que busquin un resultat conjunt, i jo crec que soc d’aquestes característiques i això m’ajudaria a que el tècnic confiés en mi. També li agraden els mitjos amb arribada, tot i que l’any passat no vaig fer gols amb el Barça B quan portava anys fent-ho. Però deu pensar que estaria bé tenir al primer equip un mig amb arribada”, explica al migcampista reusenc, que recentment va anar amb la selecció espanyola sub-19 a Lituània per jugar la primera fase de classificació per a l’Europeu de la categoria, acabant els tres partits disputats com a titular amb victòria.
Roberto sap que es troba en un moment clau en la seva formació, ja que encara és juvenil de darrer any aquesta temporada. Però no vol cap mena de precipitació. “No m’he plantejat en quants anys puc estar al primer equip. El que vull és anar a poc a poc, és el millor que hi ha perquè hi ha vegades que puges massa ràpid i després pots caure igualment de ràpid”.
El jugador blaugrana va captant dia a dia què suposa moure’s en l’òrbita del Barça. “Cada vegada que vas pujant més, veus que hi ha més periodistes, que fan els partits dels teu equip per la televisió de pagament, que la gent et comença a conèixer més i que tot té més repercussió, però el que és veritat és que cada vegada et coneixen més”.
Segueix fidel als seus origens
Tot i que Sergi Roberto viu a Barcelona habitualment per poder assistir amb major comoditat als entrenaments, ell no oblida els seus orígens –va sortir de la UE Barri Santes Creus- ni la seva ciutat. “Per a res és difícil la connexió amb la ciutat. Cada cap de setmana intento venir a casa. I quan jugo al Mini Estadi, unes quinze persones de la meva família van a veure’m jugar i això m’ajuda a que tot sigui més fàcil”.
Amb la seva inclusió en els partits de pretemporada del Barça, així com en algunes sessions de treball del primer equip, Roberto ha pogut compartir vestidor amb alguns dels millors jugadors del futbol mundial. “Futbolísticament amb el Messi vaig ‘flipar’ quan entrenava amb ell perquè sembla que vagi caminant i ho fa tot molt fàcil, i se’n va com vol de tots. Vaig al•lucinar amb ell. I personalment, veus que la gent que havia estat en la cantera del Barça t’ajuda més perquès ets de casa, i és normal, però en general tots molt bé. Per exemple, els que fa poc que han pujat, com el Busquets i el Pedro, et recolzen més i també estan molt al teu costat Xavi, Iniesta, Pujol o Bojan. Ni que siguin cracks mundials, tenen en compte que ets de la casa i fan el que poden per ajudar-te”.
Tot i que aquest dimecres pugui gaudir d’una nit per al record si finalment acaba debutant, Sergi Roberto sap quin és el seu paper aquesta temporada. “El meu propòsit inicialment seria afiançar-me en el Barça B. L’any passat ja vaig estar amb el filial i vaig disposar de molts minuts durant la temporada i espero que enguany l’entrenador em mantingui la confiança que ja em va donar l’any passat”.
Com a darrer apunt anecdòtic, aquest any el jugador reusenc ja apareix en el joc de videoconsoles FIFA’11, ja que surten els equips de Segona A: Així, ell i els seus companys de pis –Marc Muniesa i Sergi Gómez- acostumen a fer tornejos amb la peculiaritat que juguen... amb ells mateixos i contra ells mateixos, generant situacions molt animades i gracioses. Ni que sigui en una petitíssima part, ser protagonista d’un videojoc esportiu significa que cada cop es troba més a prop de l’elit futbolística.
Escrito por: Raúl Rodríguez | Reus
Fuente: Reus24
